Cuan aquest va morir, poseía 1/4 part de la propietat que li la va donar a un cuart fill, Hilari Miret. En octubre de 1936 en plena revolució social, el comité de control arrocer va confiscar el molí que estaba alquilat a un moliner de Pego i cuant aquest va tenir prou diners el va comprar i va ser d'ell fins que es va jubilar, des d'aquell moment s'utilitzaba ocasionalment. L'any 1983 el moliner de Pego l'il va vendre a Cayetano Castelló Gomar, que el convertí en un àrea de exposició i venta de mobles. Pero a principis del S. XXI es va reabilitar per transformarlo en un centre de convits, convencions i actes socials en general.
El Llavador
També es una part de l'herència de les obres d'arquitectura hidràulica del terme, com son les sèquies, etc. El llavador públic del carrer de la "Prisión" que arriba fins la sèquia mare, restaurat en 1976, no costa conservarlo, com a testimoni de la vida de segles passats, antigament era molt utilitzat i es consideraba un punt d'encontre, ja que les dones anaven allí a llavar tota la roba i conversaven. Disposa d'un enllosat de 6.25m de longitut i 0.50m de latitut.
El molí de farina o molí de Beniflà
Probablement siga herència del temps dels morors Beni Aflah, en cuant a la seua localització ja que la part mes antiga de la construcció deu de datar del segle XIV o XV. Es trata d'un casal hidràulic fariner, on es molia blat. L'edifici original del molí constava de dues naus estretes i llargues, paral·leles entre elles i perpendiculars al traçat de la sèquia.
Al segle XIX, una de les naus va ser sacrificada per ampliar la part de la casa dels moliners. No obstant això, es conserva part del mur recaient al pati, obrat amb la mateixa tècnica i estructura que el de la nau. Amb la qual cosa, es pot reconstruir perfectament l'aspecte que tindria en origen la construcció moresca.
La nau de darrere es conserva sencera i ens recorda que es tractava d'un molí fortificat (pensat per defensar als habitants de l'alqueria i les seves collites i bens en cas d'un atac)
Entremig de les dues naus hi havia, un pati estret tancat per darrere per la mateixa sèquia i per davant per l'única porta d'accés des de l'exterior. L'estrutura del molí ens recorda a la típica distribució de les cases islàmiques, amb un sol accés a l'exterior i un pati central , planejat per preservar gelosament la intimitat domèstica.
