Llocs d’Interès

El Molí Nou de Benifla

L’any 1894 el seu propietari era el famos home de la burgesia gandiense Vicent Alcalà del Olmo. La seua viuda va vendre l’edifici tal i com estaba al moliner Lorenzo Miret Mayor i als seus fills.

Quan aquest va morir, poseía 1/4 part de la propietat que li la va donar a un cuart fill, Hilari Miret. En octubre de 1936 en plena revolució social, el comité de control arrocer va confiscar el molí que estaba alquilat a un moliner de Pego i cuant aquest va tenir prou diners el va comprar i va ser d’ell fins que es va jubilar, des d’aquell moment s’utilitzaba ocasionalment. L’any 1983 el moliner de Pego l’il va vendre a Cayetano Castelló Gomar, que el convertí en un àrea de exposició i venta de mobles. Pero a principis del S. XXI es va reabilitar per transformarlo en un centre de convits, convencions i actes socials en general.

moli nou

El Llavador

També es una part de l’herència de les obres d’arquitectura hidràulica del terme, com son les sèquies, etc. El llavador públic del carrer de la “Prisión” que arriba fins la sèquia mare, restaurat en 1976, no costa conservarlo, com a testimoni de la vida de segles passats, antigament era molt utilitzat i es consideraba un punt d’encontre, ja que les dones anaven allí a llavar tota la roba i conversaven. Disposa d’un enllosat de 6.25m de longitut i 0.50m de latitut.

 El Molí de Farina

Probablement siga herència del temps dels morors Beni Aflah, en quant a la seua localització ja que la part més antiga de la construcció deu de datar del segle XIV o XV. Es trata d’un casal hidràulic fariner, on es molia blat. L’edifici original del molí constava de dues naus estretes i llargues, paral·leles entre elles i perpendiculars al traçat de la sèquia.

Molí Farina en Beniflà

moli farina benifla